Els nostres avantpassats

Els nostres avantpassats…..

Quan parlem de “Els nostres avantpassats” volem referir-nos a tots els ciclistes anònims que molt abans de la fundació de la Penya participaven en les que aquí coneixem com “corregudes de bicicletes”. Aquestes curses es feien durant la Festa Major de gairebé tots els pobles de la nostra comarca.

Hi participaven aficionats locals, alguns d’ells com podreu veure més endavant van aconseguir important fites i també altres ciclistes de fora que més tard es van consagrar dins de l’èlit d’aquells anys.

ELS CICLISTES MORENCS D’ABANS DE LA GUERRA: RAMON ARDÉVOL, NICOLAU TUBAU, JOAN SEGARRA, SERAFÍ TARRAGO I PERE CAMBRA.

Agraim aquest treball que fou cedit a la Penya per les germanes Mª Pilar i Maite Cot Ardevol per la celebració del 25èaniversari.

Un dels ciclistes que aparèix a l’article, el Ramon Ardevol Salvadó, fou l’avi de les germanes Cot.

Benito Montagut-Ramon Ardevol-Nicolau Tubau

Saber amb exactitud quan va començar la tradició ciclista al nostre poble és bastant difícil, però, si tenim en compte que l’aparell anomenat pròpiament com a “bicicleta” va aparèixer el 1880 a Anglaterra i els pneumàtics, amb cambra i coberta, se van inventar el 1888, hem de pensar que van haver de passar uns quants anys perquè este mitjà de transport se fes popular a les nostres terres, però no gaires, ja que als anys 20 del segle passat les corregudes de bicicletes de les festes majors ja tenien tradició. A Móra, abans de la guerra ja hi havia un establiment a la plaça de Dalt, el de Josep Creixenti Solé, que es dedicava a la venda d’estos velocípedes i, uns quants anys més tard, Garí en llogava al preu d’un ral (25 cèntims) per quart d’hora.

Potser les edicions del Tour de França i de la Volta a Catalunya, que en aquells anys ja comptaven amb una certa tradició, van contribuir al fet que sorgís esta afició i, juntament amb les curses de festes, van afavorir l’aparició d’un grupet de ciclistes morencs que, agosarats i insistents, van demostrar a tothom que portaven el ciclisme a la sang.

Eren uns morencs que agafaven la bicicleta i es dedicaven a pedalejar i pedalejar en aquella època dels anys 20 i 30 del segle passat, en la qual les bicicletes no eren com les actuals i el vestuari era més rudimentari, però això no els impedia assolir el seu objectiu: esforçar-se al màxim i intentar guanyar la cursa, malgrat no poder disposar dels avançats mitjans actuals i haver de córrer per unes carreteres que llavors no estaven asfaltades i eren plenes de forats.

Els nostres protagonistes eren un grup de nois jóvens que compartien l’afició pel ciclisme. La colla estava formada per Ramon Ardévol Salvadó, Benito Montagut (lo Tomo), Nicolau Tubau Fusté, Pere Cambra Bladé, Joan Segarra i Serafí Tarragó. No sabem fins on haurien sigut capaços d’arribar i quins èxits més haurien pogut aconseguir si la Guerra Civil no hagués truncat les possibles aspiracions dels nostres protagonistes. 

Ramon Ardevol fou un ciclista de Móra d'Ebre entre els any 20 i 30

Ramon Ardévol Salvadó

A partir de les més de 40 referències periodístiques localitzades, hem pogut saber que comença a córrer l’any 1929 com a neòfit i és en esta categoria en la qual aconseguix el seu màxim triomf, i del qual va estar sempre molt orgullós, guanyar el Campionat de Catalunya en la seua categoria, l’any 1930. A part, però, va participar en diverses ocasions en competicions disputades a Vilafranca del Penedès, Reus –ciutat on va assolir molts èxits i va arribar a ser molt conegut–, Barcelona, Valls, Jaca, etc. Va pertànyer a la Unió Ciclista de Reus, va aconseguir pujar a la 2a categoria i es va retirar forçadament, l’any 1936, després de córrer i acabar la XVIII Volta a Catalunya.

Nicolau Tubau Fusté

Va ser un gran ciclista morenc que va córrer en moltes curses. Les dades periodístiques que n’hem trobat són moltíssimes, gairebé 200. Inicia la carrera esportiva l’any 1925 i el 1926 ja va ser guanyador en la categoria de neòfits del Campionat de Tarragona. Aquell mateix any també va guanyar la VIII Volta a Catalunya en la seua categoria. L’any següent va tornar a participar en la mateixa competició.

A més a més, posteriorment, va córrer, per exemple, en ciutats com Reus, Tàrrega, Santander, Saragossa, Sabadell, Valls, Montblanc, etc. Destaca també la participació en l’XI, XII (en la qual va quedar 1r de 2a categoria) i XVI Volta a Catalunya i en el Tour de França, el 1930. Les últimes notícies que en trobem daten de l’any 1935 en què va córrer al VII Circuit de l’Ebre, a Mequinensa. Tubau va aconseguir ser un corredor de 1a categoria.

Joan Segarra

Sembla que la seua carrera esportista se situa únicament a finals de la dècada dels anys 20. A partir de la informació recopilada hem pogut saber que va participar a la X Volta a Catalunya, als trofeus Aunós i Vivert i al Gran Premi Internacional de Barcelona de 1929.

Serafí Tarragó

Gràcies a les notícies recollides hem pogut saber que este corredor va iniciar la seua carrera a França, on va aconseguir diversos èxits. Hem vist, també, que Serafí Tarragó va participar en algunes curses conjuntament amb d’altres ciclistes morencs, però, a més a més, l’hem localitzat com a inscrit en proves disputades als velòdroms de Roquetes i Reus i en el I GP Joaquín Bau (1935),  a Tarragona.

Pere Cambra Bladé

D’este corredor n’hem trobat poques referències. Comença el 1931 com a neòfit i en tornen a aparèixer dades el 1933, com a ciclista de 3a categoria. Hem sabut que va córrer en ciutats com Reus, Vilafranca del Penedès, Barcelona, Valls i Sabadell i va participar al I Gran Premi Jean de Reus, on dels 84 inscrits només 49 van prendre la sortida. Pere Cambra, de 3a categoria, va entrar en 10a posició.

Cursa Ciclista a Sant Jeroni de Móra d'Ebre.

La guerra civil i els anys posteriors van ser la causa arreu de l’aturada en l’activitat ciclista. Més tard, ja a partir de 1943 aproximadament es van tornar a rependre les curses ciclistes a la Festa Major dels pobles.

A Móra d’Ebre l’organització d’aquests esdeveniments anaven a càrrec de Baptista Garí que regentava un taller de bicicletes.

El taller tingué continuïtat amb el seu fill Baptista, que fou un dels fundadors de l’entitat.

Un altre dels pobles riberencs en força tradició ciclista fou Benissanet. Es te constància de curses als anys 20, dins dels actes de la Festa Major es muntaven pistes per fer curses. En l’edició del 3 d’agost de 1925 de “la Vanguardia” es fa referència a la primera prova ciclista celebrada per Sant Jaume a la població. Els guanyador d’aquesta cursa foren J.Grau, guanyador de la copa comarcal i J.Queixalós del campionat local.

Durant el any 30 destacà en aquestes curses comarcals el benissanetà Joaquín Roca, que al 1927 guanyà el Premi de La Torpille, organitzat per la UC La Bordeta de Barcelona i va obtenir el quart lloc a la Copa Terrot, celebrada a La Masó (Alt Camp). Al 1936 va participar a la Volta a Catalunya.

El boom del ciclisme va fer que es construis un velòdrom a l’antiga Plaça de la Renaixença, que duia el mateix nom. Es va inauguar el 1935 i va comptar amb destacats ciclistes de l’epoca, essent un dels més importants del moment juntament amb els de Reus, el Vendrell o Vilafranca.

Es van anant organitzant curses de caire comarcal i aquesta experiència va portar a l’organització a Benissanet del Trofeu Pepsi-Cola, cursa celebrada el 29 de juliol de 1961 amb un recorregut de 100 km i guanyada pel corredor Luis Mayoral.

Mayoral fou professional entre les anys 1957 i 1965 i compta amb un extens curriculum de destacades classificacions entre les que podem trobar el 8è lloc al Campionat Nacional de l’any 1957 celebrat a Eibar i el 4r al de l’any següent celebrat a Bilbao, així com la primera posició al Criterium Internacional celebrat a Barcelona.

Aquestes proves eren organitzades per la Penya Ciclista de Benissanet, fundada a inicis dels 50 per José Sarroca “El Barqueret”, ciclista i que tenia un estabiliment i botiga de bicicletes, on es podien comprar bicicletes amb materials d’importació. 

A casa seva es feien sessions d’entrenament amb “currons”, sortides els diumenges. Anar a Reus i tornar, era el més comú.

La sobtada desaparició de Sarroca l’any 1962, president de l’associació ciclista, va fer que aquesta també deixés d’existir.

L’herència de Sarroca en l’organització de curses, va quedar en mans de Francisco Roca, més conegut com “Paco del Ferrer”, nebot de Joaquín Roca. 

“Paco”, fou juntament amb Baptista Garí de Móra d’Ebre, l’ impulsor per la fundació de la Penya Ciclista  Ribera d’Ebre, el 1984.

Durant la década dels 70 es van continuar fent curses, encara que el fervor ciclista va anar decaïent. Durant els 80 va tornar a resorgir l’esperit ciclista a nivell comarcal i es van tornar a organitzar curses per les festes.

Aquesta informació referent al ciclisme de Benissanet,  ha estat extreta del número 12 de la revista “L’Aufàbiga”, editada al 2010 per l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila.

Ciclistes de La Ribera d'Ebre als anys 80

  

Aquest augment de l’afició ciclista fou el que portà a la creació de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre.

Els impulsors Francesc Roca i Baptista Garí, acordàren que la Penya tingués un caire comarcal, fet pel qual se la va anomenar Penya Ciclista Ribera d’Ebre.

Fou al taller de Baptista Garí del carrer Antoni Asens on va tenir la reunió on es va acordar la constitució de la Penya i en fou la seu i lloc de trobada i tertúlia durant molts anys.

Roca i Garí varen comptar amb el recolzament d’altres aficionats al ciclisme, entre tots ells formaren la primera Junta de l’entitat. La informació des de la constitució de l’entitat la podeu trobar a l’espai Des de 1984″.

També trobareu, un apartat amb les memòries de cada any des de la fundació i  fins a l’actualitat i on s’ inclouent fotografíes, classificacions de les diferents curses i proves  que s’han organitzat.